Dídac va sentir admiració per la música ja de ben petit. D'entre les primeres influències dels 80 destaquen INXS. Fou als 90 quan casualment va descobrir Prince, qui li obriria les portes al món musical i determinaria el seu interès per aquest art.

Més endavant el seu nervi va ser projectat sobre l'instrument predilecte, la bateria. Durant la seva iniciació a la percussió, a més de prendre classes aprenia dels treballs dels bateristes que més l'han influït: Stewart Copeland, Nicko McBrain i Lars Ulrich.

A principis d'aquesta dècada es va produir un canvi de mentalitat pel que fa a la concepció de la música i va ampliar els seu horitzó d'influències, assistint a innombrables concerts i buscant un so propi i particular en el seu equip. Aquesta recerca el va portar a escoltar diversos registres musicals, d'entre els quals destaquen el funky (SOS Band, Delegation) i petits tastos d'ambientació gòtica (The Cure, Marilyn Manson) sense abandonar el pop més rigorós com George Michael.

Una percepció molt personal del so de la seva bateria el va conduir a Istanbul en un parell d'ocasions, on va poder adquirir el seu inèdit set de plats.

Anteriorment ha treballat en un projecte de pop-rock (Frecuencia Variable) i en endinsar-se dins de The Foxholes ha començat una nova etapa on la programació i la bateria electrònica tenen un paper destacat.

     Alguns discos predilectes...: